Els nens han treballat amb molta il·lusió per construir la seva carrossa de Carnestoltes, però just abans de la desfilada es troben amb dos grans problemes.

Les llegendes celtes estan impregnades de màgia, natura i misteri, reflectint la profunda connexió d’aquest poble amb els boscos, els animals i els mites ancestrals. Una de les històries més captivadores és la del cérvol blanc, una criatura mítica que simbolitza la saviesa, la pau i l’equilibri amb la natura. Aquesta llegenda ha estat adaptada al llarg dels segles, i avui us presentem una versió especial pensada per a nens, “El cérvol blanc del bosc encantat” on descobrireu l’aventura de la jove Nara i la seva trobada amb aquest ésser majestuós. Un conte que ens convida a reflexionar sobre el respecte cap els animals, l’entorn i els valors que ens fan créixer com a persones.
En un poblet envoltat de muntanyes i boscos frondosos, vivia una nena que es deia Nara. Era curiosa, valenta i estimava la natura més que res al món. Li encantava passar hores al bosc sentint els ocells, observant els rierols i jugant entre els arbres. Però hi havia un racó del bosc que ningú s’atrevia a trepitjar, el Bosc Encantat.
Es deia que allà vivia un cérvol blanc, màgic i misteriós, que només apareixia davant aquells que tenien una missió especial. “Si mai el veus”, li deien els avis del poble, “no el persegueixis. Deixa que sigui ell qui et guiï.” Però la Nara, amb la seva curiositat infinita, somiava amb trobar el cérvol blanc i descobrir els seus secrets.
Un dia, mentre passejava pel bosc, la Nara va sentir un soroll suau entre els arbres. Quan es va girar, el va veure: un cérvol d’un blanc pur, amb unes banyes que semblaven fetes de llum. Era la criatura més bella que havia vist mai. La Nara es va quedar immòbil, sense poder creure el que veia. El cérvol la mirava amb uns ulls tranquils, com si estigués esperant alguna cosa.
“Ha arribat el meu moment!”, va pensar. Sense fer soroll, va començar a caminar darrere del cérvol, que es movia amb una elegància sobrenatural. La conduïa per camins que mai havia vist, entre arbres enormes i flors de colors brillants que semblaven ballar amb la brisa.
De sobte, el cérvol es va aturar enmig d’un prat cobert de boira. La Nara es va apropar amb calma, però quan va estirar la mà per tocar-lo, el cérvol va arrencar a córrer. “Espera!”, va cridar la Nara, i va començar a córrer darrere d’ell. Però el cérvol era massa ràpid, i el bosc cada cop es feia més dens i fosc. La Nara es va adonar que s’estava perdent i va començar a tenir por. “Per què corro darrere seu? Això no és el que volia…”, va pensar.
Va decidir aturar-se. “Si realment vol que el segueixi, tornarà a mi”, es va dir a si mateixa, i es va asseure en una roca. Va tancar els ulls, escoltant el bosc i deixant que la calma l’envoltés.
Quan va obrir els ulls, el cérvol blanc era allà, dret davant seu. Aquesta vegada no va córrer, i la Nara tampoc es va moure. “Què vols que aprengui de tu?”, va preguntar en veu baixa.
El cérvol es va acostar lentament i va tocar-li el front amb el seu musell. De cop, la Nara va sentir una calidesa al cor i una veu suau que semblava venir de dins d’ella mateixa: “El món està ple de màgia, però només aquells que saben observar amb paciència poden veure-la. No has de perseguir el que és especial; has de deixar que et trobi.”
La Nara va entendre el missatge. No es tractava d’atrapar el cérvol o descobrir el seu secret, sinó de respectar-lo i aprendre del que li havia ensenyat.
Quan la Nara va tornar al poble, se sentia diferent. No li va explicar a ningú el que havia passat, però des d’aquell dia, es va convertir en la guardiana del bosc. Sempre explicava als nens i nenes que no cal córrer darrere de la màgia, sinó aprendre a respectar-la i gaudir-ne quan apareix.
I des d’aquell dia, el cérvol blanc només es deixava veure pels qui tenien el cor pur i estaven preparats per escoltar.
“El cérvol blanc del bosc encantat” és un conte ambientat en un bosc màgic, on la petita Nara segueix les passes d’un cérvol blanc llegendari. A mesura que s’endinsa en el bosc, descobreix secrets sobre la natura i sobre ella mateixa, en una aventura plena de misteri i aprenentatges. Un conte curt i encantador, ideal per reflexionar en família sobre el respecte a la natura i la importància de connectar amb el món que ens envolta.
Una adaptació original de contesencatala.com
Si l’utilitzes en un document, vídeo, àudio o imatge de manera pública no oblidis posar-nos als crèdits.
Moltes gràcies