El flautista d’Hamelín

El flautista d’Hamelin és una llegenda tradicional europea. A diferència dels contes moderns, el seu final no busca tranquil·litzar, sinó fer pensar. És intens, simbòlic i pot generar preguntes.

Per això, recomanem llegir-lo amb acompanyament adult, per poder conversar després sobre el que passa, les emocions que desperta i el que podem aprendre. Una bona història no sempre ens dona respostes, però sí claus per mirar el món amb més consciència.

La llegenda del flautista d’Hamelín

La ciutat d’Hamelin era neta, tranquil·la i plena de flors als balcons. Però un bon dia va començar a passar una cosa ben estranya: per tot arreu hi apareixien rates. Rates petites, rates grosses, rates que corrien pels carrers, pels mercats i fins i tot dins les cases.

—Mare! Una rata dins la sopa! —va cridar un nen esgarrifat.

La gent estava desesperada. Ningú sabia com fer-les fora. Les trampes no funcionaven. Els crits, tampoc.

Un matí, just quan l’alcalde feia una reunió amb els veïns, va aparèixer un jove amb una flauta penjada a l’esquena i un somriure misteriós.

—Bon dia —va dir, tot tranquil—. He sentit que teniu un petit problema amb les rates.

—Petit? Això és un desastre! —va exclamar l’alcalde.

—Jo les puc fer marxar. Però, a canvi, demano una recompensa.

—Si realment aconsegueixes fer-les fora totes, et donarem una bossa d’or —va prometre l’alcalde.

El jove no va dir res més. Va treure la flauta, se la va posar als llavis i va començar a tocar una melodia tan dolça que semblava feta de llum.

Les rates, una per una, van sortir dels caus, dels racons, dels sacs de farina… i van seguir el flautista com si estiguessin encantades. Va caminar fins al riu i, quan hi van arribar, totes les rates s’hi van llançar i van desaparèixer.

La ciutat sencera va esclatar d’alegria. Però, quan el flautista va tornar per cobrar la recompensa, l’alcalde es va fer enrere.

—Una bossa d’or és massa —va rondinar—. T’oferim unes monedes i gràcies.

—He complert la meva part —va dir el flautista, seriós.

—Sí, sí, però ja saps com van aquestes coses… —va respondre l’alcalde, fent veure que no passava res.

El jove no va discutir. Va marxar en silenci. Però, al cap d’una estona, va tornar a entrar a la ciutat. Aquesta vegada, la música que tocava era diferent: trista, misteriosa. I aleshores va passar una cosa que ningú oblidaria mai.

Tots els nens i nenes d’Hamelin van sortir de casa. Van deixar les joguines, les sabates, i van seguir el flautista sense fer soroll. Van caminar darrere seu fins a sortir del poble i… mai més no se’n va saber res.

Només en va quedar un, un nen coix que no havia pogut seguir el ritme. I encara avui, a Hamelin, diuen que, si escoltes bé a la vora del bosc, pots sentir una melodia llunyana i rialles d’infants jugant.

Resum

Quan la ciutat d’Hamelin s’omple de rates, un flautista misteriós promet alliberar-la amb la seva música, a canvi d’una recompensa. Però quan compleix la seva part, l’alcalde es nega a pagar-li. El flautista torna amb una nova melodia… i aquesta vegada no el segueixen les rates, sinó tots els nens i nenes del poble. Una llegenda amb misteri, promeses trencades i una melodia que ressona per sempre.