El primer Nadal d’en Nus

Nadal és una època plena de màgia, amor i moments especials en família. Però què passa quan la família s’amplia amb un petit gatet just abans de les festes? Aquest conte de Nadal ens transporta a una nit nadalenca plena d’embolics, aventures i, sobretot, una preciosa lliçó d’amor i comprensió entre dos gats molt diferents. Una història que farà somriure petits i grans, recordant-nos que l’esperit de Nadal no es troba en les coses materials, sinó en els llaços que ens uneixen.

El conte “El primer Nadal d’en Nus”

La família Roca estava emocionada, els dies de Nadal s’acostaven, i aquell any havien decidit donar la benvinguda a un nou membre: un gatet petit i juganer que acabaven de rescatar. En Nus, com l’havien batejat, tenia el pelatge blanc com la neu i els ulls grans i vius. Tan petit com era, ja havia posat la casa de cap per avall més d’una vegada. Jugava amb tot el que trobava i, de tant en tant, provocava algun petit desastre.

Però per a en Boira, el gat vell de la casa, en Nus no era més que una molèstia. Amb els seus anys d’experiència, sabia que la tranquil·litat era el millor de la vida, i no suportava les corredisses i els miols del petit. “Ja s’ho trobarà”, pensava sovint mentre observava en Nus fer trapelleries.

Uns dies abans de Nadal, la família va decorar un gran arbre a la sala d’estar. Tenia boles brillants, llums que feien pampallugues i cintes daurades. En Nus es va quedar bocabadat mirant-lo. Quina impressió que feia aquell arbre tan gros plantat al mig de la sala.

La nit de Nadal, mentre la família havia sortit a veure les llums del carrer, en Nus va trobar un cabdell de llana a terra. El va començar a perseguir, jugant i saltant sense parar. El cabdell, però, es va enredar amb una de les cintes de l’arbre de Nadal. En Nus, sense adonar-se’n, va anar tibant el fil fins que, amb una estrebada, tot l’arbre va caure a terra amb un gran terrabastall. Les boles es van trencar, les llums es van apagar i la terra del test es va escampar per tota la sala. Quin merder!

Quan va veure el desastre, en Nus es va espantar molt. “Què he fet? La família s’enfadarà molt, potser ja no em voldran més…” Amb el cor encongit, va anar a amagar-se sota un moble, plorant desconsolat.

En Boira, que havia estat observant-ho tot des de lluny, va mirar l’escena amb un somriure murri. “Ara sí que ho té clar, aquest trapella. Segur que el fan fora.” Però en Nus no parava de plorar, i en Boira que no podia evitar escoltar aquells plors es va començar a sentir una mica incòmode. Veure el gatet petit tan espantat i trist en realitat no li agradava gens. Potser sí que era una molèstia… però era només un cadellet.

Amb un llarg sospir, en Boira es va aixecar i es va acostar a l’arbre caigut. Va començar a empènyer les cintes amb el morro i a posar les llums al seu lloc amb molta paciència. En Nus, que observava des del seu amagatall, no podia creure el que veia. Va sortir corrent i es va ajuntar amb en Boira.

—Moltes gràcies per ajudar-me! —va dir en Nus, amb la veu encara tremolosa.

En Boira no va dir res. Va continuar treballant amb calma, i el petit gatet el va imitar. Tots dos, junts, van aconseguir tornar a aixecar l’arbre. Les llums brillaven una altra vegada i, encara que algunes boles s’havien trencat, les van substituir per cintes i petites pinyes que havien trobat al jardí. Encara que l’arbre no era perfecte, tenia un toc únic i especial perquè l’havien refet entre els dos gats.

Quan van acabar, en Nus estava tan cansat que va jaure al costat de l’arbre, encara tremolant una mica pel que havia passat. En Boira es va acostar amb calma, i sense dir res, el va abraçar amb el seu cos gran i pelut. Així es van quedar adormits, junts, sota l’arbre de Nadal.

Quan la família va arribar a casa, van veure l’arbre una mica diferent, amb pinyes i cintes noves. Primer es van estranyar, però quan van abaixar la vista i van veure els dos gats dormint abraçats al costat de l’arbre, van somriure.

—Que macos que són —va dir un dels nens—. No passa res si l’arbre no està perfecte. Mireu com s’estimen!

Aquella nit de Nadal, la família va posar una llauna de tonyina per a cadascun dels gats. La casa es va omplir d’alegria, i en Nus i en Boira van celebrar Nadal amb la seva família, descobrint que, al final, l’amor i la companyia eren el més important.

I així és com en Nus i en Boira van ser inseparables per sempre més.

Resum del conte

En Nus, un petit gatet ple d’energia, provoca un embolic a casa la vigília de Nadal, fent caure l’arbre i provocant un bon desastre. Gràcies a l’ajuda inesperada d’en Boira, el gat vell de la família, els dos gats aprenen a treballar junts. Així, la història ens recorda que el Nadal no és perfecte pels objectes que tenim, sinó per l’amor que compartim.

Activitats per treballar aquest conte

Preguntes sobre el conte

• Què creus que sentia en Nus quan va fer malbé l’arbre de Nadal? I en Boira?
• Per què creus que en Boira va decidir ajudar en Nus?
• Com s’ho va prendre la família quan va veure l’arbre diferent? Què van valorar més?

Reflexió personal

Demana als nens que expliquin (amb paraules o dibuixos) una vegada que van ajudar algú o que algú els va ajudar a ells.

Inventem un final alternatiu

Proposa als nens que imaginin com hauria acabat la història si en Boira no hagués ajudat en Nus. Què podria haver passat? Després, parleu sobre com les decisions que prenem poden canviar les coses.

Debat

Presenta als nens diverses situacions (com el desastre que provoca en Nus) i demana’ls idees sobre com podrien ajudar. Exemple:

• Si un company trenca alguna cosa per error, què faríeu per ajudar-lo?
• Si algú està trist o espantat, com podríeu fer-lo sentir millor?

Aquest joc ajuda a treballar l’empatia i a fomentar actituds positives.

Dibuixos per pintar

el-primer-nadal-den-nus-dibuix-1Baixa

el-primer-nadal-den-nus-dibuix-2Baixa