El primer vol de la Melis

Aquest conte ens explica la història del primer vol de la Melis, una abella decidida i molt curiosa que, per culpa d’un cop de vent, es perd i acaba en un prat sec i sense vida. Allà coneix la Malva, una flor que està a punt de pansir-se i que necessita ajuda. Amb aquesta història descobrirem la importància de les abelles, el valor de les petites accions, i com, gràcies a la col·laboració, fins i tot els llocs més tristos poden tornar a florir.

El conte “El primer vol de la Melis”

Havia arribat la primavera. Feia dies que el sol escalfava suaument els camps i les flors començaven a despertar-se després del fred. En un prat verd ple de margarides i trèvols, penjat d’un gran roure, hi havia un rusc ple d’abelles que volaven d’un costat a l’altre, atrafegades i contentes.

La Melis, una abella petita, però valenta, es preparava per a un dia molt especial: la seva primera expedició de pol·linització.

—Avui és el teu primer dia, Melis —li va dir la seva mare—. Recorda: de flor en flor, amb suavitat i respecte.

Amb les potetes ben netes i les ales brillants, la Melis va sortir del rusc. Tenia moltíssimes ganes d’emprendre el vol.

—Volaré ben alt i faré una bona feina! —va dir, tota decidida.

Però, just quan acabava de visitar la seva primera flor, una forta bufada de vent la va sorprendre.

—Uaaaaai! —va cridar mentre intentava controlar les ales.

El vent l’arrossegava entre herbes i branquillons, com si fos una fulla petita. Va rodolar i planejar fins que, de sobte, va caure sobre un terreny sec i esquerdat.

Va obrir els ulls i va mirar al seu voltant. Aquell lloc li sonava molt.

—Aquest prat… Crec que hi havia vingut amb la mare quan era petita. Sempre era ple de flors…

Ara, però, no hi havia res. Només tiges seques, fulles mortes i silenci.

—Què ha passat aquí? —va murmurar.

De sobte, una veu suau i dèbil va trencar el silenci:

—Hola…? Hi ha algú?

La Melis es va girar. Darrere d’una pedra, una flor petita i pansida aixecava tímidament els seus pètals.

—Sí, sóc la Melis. I tu, qui ets?

—Sóc la Malva.

La Melis s’hi va acostar.

—Feia molt temps que no venia per aquí… On són totes les flors? Abans, aquest prat era ple de colors!

La Malva va fer un sospir llarg i trist.

—Tot va canviar. Un dia va venir un tractor que ho va arrasar tot, i després van començar a construir-hi un edifici. Però el van deixar a mitges, i des de llavors ningú ha tornat. Ja no ve cap abella. Estic sola… i cada dia tinc menys força.

La Melis se la va mirar amb els ulls ben oberts.

—Puc fer alguna cosa per ajudar-te?

La Malva va somriure tímidament.

—Si poguessis portar pol·len… potser, amb el temps, tornarien a créixer més flors.

La Melis es va quedar callada un moment. Va mirar el prat sec, va mirar la Malva… i, decidida, va somriure. Ja sabia què havia de fer.

La Melis va tornar a enlairar-se amb decisió. Ja no pensava en si havia perdut el rumb o si arribaria tard. Tenia una missió important.

Va trigar una estona a retrobar el camí, però finalment va veure el gran roure i, penjat a una branca alta, el seu estimat rusc.

Quan hi va entrar, totes les abelles la van envoltar.

—On eres, Melis?
—Ens has fet patir!
—T’has perdut?

La Melis va respirar fondo.

—He anat a parar a un lloc on abans hi havia un prat preciós. Però ara està tot sec. Només hi queda una flor, la Malva, que resisteix com pot. M’ha explicat que un tractor ho va arrasar tot, i després van començar unes obres que van quedar a mitges. Des de llavors, cap abella hi ha tornat.

Les altres abelles es van mirar entre elles. Algunes van arrufar el nas, com si pensessin que ja no hi havia res a fer.

Però la Melis va insistir.

—Encara hi ha esperança. Si hi portem pol·len, potser les flors que encara hi són tornaran a créixer amb força. Potser la Malva podrà florir del tot. I si ella es manté viva, potser en creixeran més al seu voltant.

La reina del rusc, que ho havia escoltat tot des del seu racó, va fer un gest amb les antenes.

—Melis, potser ets petita, però tens el cor molt gran. Si tu hi creus, nosaltres també. Demà al matí, sortirem totes juntes cap a aquest prat.

La Melis va somriure. Aquella nit gairebé no va poder dormir de l’emoció.

L’endemà al matí, quan els primers raigs de sol van arribar al prat, un grup d’abelles va sortir volant del rusc. La Melis anava al davant, emocionada i decidida.

—És per aquí! —va dir, mentre baixava cap a les herbes seques.

Quan hi van arribar, la Malva encara hi era. Semblava una mica més pansida que el dia anterior, però encara resistia valenta.

—Has tornat… i no estàs sola! —va dir sorpresa.

—T’ho vaig prometre! —va respondre la Melis.

Les abelles es van repartir pel prat. Hi havia poques flors, però les que hi quedaven van rebre la visita de les abelles amigues per primer cop en molt de temps.

Van treballar tot el matí, volant de flor en flor, portant pol·len i ajudant les flors a créixer allà per on passaven.

Quan es va fer fosc, les abelles van tornar al rusc, cansades però molt contentes.

—Tornarem cada dia —va dir la reina.

I així ho van fer.

Van anar passant els dies i les setmanes. Amb l’ajuda del sol, de l’aigua i del pol·len, algunes flors van tornar a créixer i moltes altres en van néixer de noves. La Malva va recuperar el seu color viu.

Amb el temps, també hi van arribar papallones, marietes, cargols, sargantanes, llagostes i fins i tot un ocell petit que hi va fer niu. El prat havia tornat a la vida.

Un any després, la Melis va tornar al mateix lloc. Ara era més gran i volava amb més seguretat, però encara era igual de curiosa que sempre.

Es va acostar a la Malva, que ara estava envoltada de moltes flors violetes, grogues i blanques.

—Mira tot el que has aconseguit! —va dir la flor.

La Melis va somriure.

—Ho hem aconseguit entre totes.

I així, amb un vent suau i les flors ballant alegres, una nova primavera va començar.

Resum

La Melis és una abella jove que fa el seu primer vol de pol·linització. Un cop de vent la separa del rusc i l’empeny fins a un prat que recordava ple de flors, però que ara està abandonat. Allà coneix la Malva, una flor pansida que resisteix tota sola. Quan torna al rusc i explica el que ha vist, les abelles decideixen ajudar-la i tornen totes juntes al prat. Amb paciència, pol·len i constància, el prat torna a florir i es converteix, un any després, en un espai ple de vida.

Activitats

Aquest conte ens pot ajudar a parlar sobre:

• La feina de les abelles i el procés de pol·linització.
• La importància de cuidar la natura i els espais verds.
• El valor de la col·laboració: entre totes podem fer grans canvis.
• L’empatia amb qui se sent sol o desanimat.
• La capacitat de transformar una situació difícil amb accions petites però constants.
• El significat de començar una nova etapa i atrevir-se a fer coses per primera vegada.

Dibuix — Representar el prat abans i després

Objectiu: Visualitzar el canvi que provoca l’ajuda col·lectiva.
Material: Full dividit en dues parts, llapis i colors.

Dibuixa com era el prat quan la Melis hi va arribar i com queda un temps després, ple de flors i animals.

Observació — Identificar flors i animals del conte

Objectiu: Reconèixer espècies vegetals i animals presents al conte.
Material: Làmines, imatges o dibuixos de flors i animals.

Fem una llista de les flors i animals que surten al conte. Les identifiquem, les dibuixem o les busquem en imatges. Parlem també de si les coneixíem i si n’hem vist alguna a prop de casa o de l’escola.

Moviment i representació — Recrear la feina de les abelles

Objectiu: Representar el moviment de les abelles de manera creativa.
Material: Paperets grocs (pol·len), flors de cartró, cistelleta.

Simulem que som abelles que van de flor en flor transportant pol·len. Ens movem com si féssim una dansa o una petita escena: podem fer circuits, seqüències de gestos o coreografies senzilles.

Diàleg — Reflexionar a partir del conte

Objectiu: Fomentar la reflexió i l’expressió oral.

Parlem sobre:

• Què fa la Melis quan es troba sola al prat?
• Com es deu haver sentit la Malva estant tant de temps sola?
• Per què decideixen les abelles ajudar?
• Et recorda a alguna situació real, on algú necessitava ajuda i algú altre va fer alguna cosa petita però important?
• Què creus que pensava la Melis quan va tornar al prat després d’un any?

Taller — Plantar una flor

Objectiu: Viure l’experiència de fer créixer una flor i tenir-ne cura.
Material: Testos, llavors de flors (malva, calèndula…), terra, regadora.
Cadascú planta una flor, li posa nom i en té cura. Amb el temps, potser també hi veurem abelles de veritat que venen a visitar-les!