Salta al contingut principal

El sabater i els petits elfs

Els petits elfs confeccionant unes sabates.

Una vegada fa molts anys, en un petit poble hi vivia un sabater i la seva dona. El negoci no funcionava gens bé, gairebé ningú comprava les sabates que feia el sabater i cada dia era una mica més pobre. Una nit, després de passar-se tot el dia cosint, va veure que només li quedava tela per confeccionar un únic parell de sabates. Després d’acabar la primera, va deixar la tela sobre la taula pensant que l’endemà ja acabaria de cosir la sabata que li faltava.

Aquella mateixa nit, quatre elfs van entrar a la casa per la xemeneia i van confeccionar la sabata que faltava, també van aprofitar per retocar una mica l’altra sabata. Quan van acabar la feina van desaparèixer.

Al matí quan el sabater i la seva dona van despertar-se, no s’ho podien creure. Aquelles eren amb diferència, les sabates més boniques que havien vist mai. Però no entenien qui les havia acabat. Només obrir la botiga, un comerciant va entrar i va comprar el parell de sabates. En ser tan boniques el sabater va poder vendre-les per un bon grapat de diners. Amb aquells diners va comprar tela per confeccionar-ne un altre parell. Va deixar la tela sobre la taula i se’n va anar a dormir, pensant en les sabates que cosiria l’endemà.

Aquella nit els 4 elfs van tornar a aparèixer per la xemeneia i van tornar a confeccionar un parell de sabates idèntiques a les de la nit passada. Després van desaparèixer

Quan es van llevar, no se’n sabien avenir, qui estava cosint aquelles sabates tan boniques? Com l’altra vegada, el sabater no va tardar gens a vendre aquell parell de sabates, el negoci començava a funcionar.

I així van passar un parell de dies o tres, cada nit quan anava a dormir el sabater deixava sobre la taula la tela que havia comprat amb la venda de les sabates i els elfs s’encarregaven de cosir-ne un parell de noves.

Sorpresos i curiosos per saber qui estava confeccionant aquelles sabates tan boniques, el sabater i la seva dona van fer veure que anaven a dormir, però es van quedar amagats darrere una porta. En veure aquells elfs cosint amb tanta habilitat i delicadesa van quedar-se embadalits i van estar pensant com podien fer per agrair-los el que estaven fent. Van observar que els elfs vestien amb roba molt vella i trencada. El matí següent, en lloc d’obrir la botiga, van dedicar-se a cosir vestits nous, sabates petites i barrets diminuts per aquells elfs tan amables. Quan es va fer de nit, els van deixar sobre la taula i van anar a dormir. També hi van deixar el parell de sabates que els elfs havien cosit la nit anterior.

Quan els elfs van pujar a la taula i van veure aquell regal, es van emocionar molt. Van vestir-se amb les noves peces mentre saltaven, cantaven i jugaven. I saltant, van marxar per la finestra i van desaparèixer. El sabater i la seva dona mai més van tornar a veure els elfs, però mai van oblidar el que havien fet per ells. No us preocupeu, el negoci va continuar funcionant perquè a partir d’allò les sabates del sabater van ser considerades les millors del poble.


Adaptació per Berta Nicolau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *