El tió que no volia ser tió

El tió de Nadal és una tradició molt estimada a moltes llars, però alguna vegada t’has preguntat què pensa ell? En aquest conte descobrim la història d’un tió que, en ser portat a una casa, no entén per què els nens volen picar-lo amb un bastó. Però amb una mica d’ajuda de la màgia del Nadal, el tió descobrirà la seva veritable raó de ser. Una història que ens ensenya la importància de tractar els altres amb estima i respecte.

El conte “El tió que no volia ser tió”

Hi havia una vegada, en un bosc màgic al costat d’una gran ciutat, un tió que vivia tranquil sota les arrels d’un vell roure. Era un tió petit i tímid, però feliç.

Un dia, just quan començava el desembre, uns nens i nenes van arribar al bosc. Buscaven tions per portar a casa. El petit tió, que mai havia sortit del bosc, es va quedar mirant-los amb curiositat des del seu raconet. Però no va trigar gaire a cridar l’atenció.

—Mireu aquest tió! És perfecte! —va dir una nena assenyalant-lo.

I, abans que pogués amagar-se, ja el carregaven amb cura cap al trineu. Al principi, el tió estava espantat. Però quan va arribar al pis de la ciutat, es va sentir una mica millor. El van decorar amb una barretina i li van pintar una cara molt simpàtica. “Potser aquesta vida serà divertida”, pensava.

Però un vespre, mentre el tió estava al menjador escoltant com els nens parlaven, es va quedar gelat.

—Hem de cuidar-lo perquè es faci gros! —deia un.

—Sí! I després, el picarem fort amb el bastó perquè cagui regals! —va dir l’altre, rient emocionat.

En aquell moment, el tió va entendre què passaria si es feia gran. “No! Això no pot ser! Si no em faig gros, no em picaran”, va pensar.

Els nens li portaven menjar cada nit: mandarines, galetes, fruits secs… Però el tió no tocava res. Estava massa preocupat i trist. Volia tornar al seu bosc, on ningú li feia mal ni l’obligava a fer coses que no volia fer.

Els nens es van adonar que alguna cosa no anava bé.

—Per què no menja? Estarà enfadat? —es preguntaven.

—Potser té fred! —va dir la més petita, i li van posar una manta.

—Potser no li agrada la fruita! —va dir un altre, i li van deixar galetes de xocolata.

Aquella nit, mentre li feien carícies i li deien coses boniques, el tió es va sentir una mica millor i va menjar-se totes les galetes.

L’endemà els nens es van oblidar de fer-li carícies i el tió va tornar a estar trist i no va menjar res més.

Una nit freda, quan la casa estava en silenci i tothom dormia, un vent suau va entrar per la finestra i va omplir l’habitació d’una llum màgica. Era la màgia del Nadal.

—Tió, per què estàs tan trist? —va preguntar la màgia, amb una veu dolça.

El tió, que mai havia parlat amb ningú, es va atrevir a explicar el que sentia.

—No vull fer-me gros. No vull que em piquin amb un bastó. Fa por… i sembla que em farà molt mal!

La màgia va somriure amb tendresa.

—Oh, tió… Els nens no et piquen per fer-te mal. És la seva manera d’ajudar-te a fer màgia i cagar els regals que tant esperen. Ja veuràs que no et farà mal, pensa que fer de tió és una feina molt especial! Tu portes la felicitat a tota la casa.

El tió va quedar pensatiu. Mai havia vist les coses d’aquesta manera. Potser no era tan dolent ser un tió.

—Però, i si em fan mal? —va preguntar encara amb por.

—Els nens t’estimen molt. Només has d’ensenyar-los que t’han de cuidar bé perquè puguis fer la teva màgia.

L’endemà, el tió va començar a menjar a poc a poc. Al principi, els nens no s’ho creien, però quan van veure que anava creixent, es van posar molt contents. Li feien carícies i el tapaven amb la manta cada nit.

Finalment, va arribar el dia de Nadal. Els nens van agafar els bastons amb molta cura i van començar a cantar.

—Caga tió, avellanes i torró… si no cagues bé, et donarem un cop de bastó!

El tió, que ja no tenia por, va sentir l’estima de tota la família i es va concentrar amb totes les seves forces. I, de cop, va començar a cagar regals! Hi havia llaminadures, joguines i fins i tot una carta:

“Gràcies per cuidar-me i estimar-me. Sou una família fantàstica!”

Els nens van aplaudir emocionats. I el tió, per primera vegada, es va sentir orgullós de la seva feina. Des de llavors, mai més va tornar a tenir por de ser un tió, perquè sabia que la màgia del Nadal estava dins seu i que, amb l’amor i el respecte de la família, tot aniria bé.

Resum

Un tió petit i tímid descobreix que els nens el picaran amb un bastó si es fa gros. Espantat, deixa de menjar i perd tota la il·lusió. Una nit, la màgia del Nadal s’apropa a ell i l’ajuda a entendre que els nens el piquen amb amor per fer que la seva màgia funcioni i que cagar regals forma part de la seva especial missió. Amb l’ajuda dels nens, que el tracten amb molta estima, el tió recupera la confiança i aconsegueix fer feliç a tota la família la nit de Nadal.