La història dels germans Sí i No

Abans que les paraules fossin paraules, un nen anomenat Sí vivia en un petit poble d’un petit regne. Sí, era bo en tot. Era molt bona persona, molt intel·ligent i molt estimat al seu poble.

Sí tenia un germà, i el seu nom era No. No, estava gelós del seu germà, perquè ell no era bo en res. Sempre que els habitants del poble li demanaven ajuda a No, ell es negava perquè no li agradava gaire ajudar a la gent. En canvi, sempre que algú li demanava un favor a Sí, ell ajudava a aquesta persona amb molt de gust.

Un dia, el pare de Si i No se’n va anar de viatge i va deixar als seus dos fills a càrrec de tots els animals. Sí va cuidar molt bé de tots ells, especialment de l’yock de tres dits. No, no volia fer les avorrides tasques que implicaven tenir cura dels animals. Llavors, enlloc d’ajudar al seu germà, va baixar a l’estany a jugar.

Uns dies després que el seu pare fos fora, Sí va demanar al seu germà que vigilés a l’yock de tres dits mentre ell anava a buscar alguna cosa per menjar. En lloc de fer el que li va demanar, No va anar a dormir al llit, va tancar els ulls i se’n va oblidar completament del que havia de fer.

Casualment, el Rei tenia un camí personal a prop de la casa de Sí i No, i viatjava per ell sovint. Tan sovint, que quan el yock de tres dits es va endinsar a la carretera, el carruatge del Rei passava pel mateix lloc i va haver de desviar-se per evitar xocar contra ell. El Rei va sortir disparat del carruatge, va caure a terra i es va fer mal.

El Rei va exigir saber per què se li havia permès a un yock de tres dits creuar pel seu camí, i va demanar una explicació a tots els vilatans. Sí, era molt honest, per això li va explicar tota la història.

El Rei va estar pensant durant una estona i va tenir una idea. Sí i No anirien a treballar al castell com els seus assistents personals com a càstig per l’accident.

El Rei necessitava ajuda amb moltes coses al castell, perquè un Rei no es pot molestar amb les tasques diàries involucrades en la gestió d’un regne. No obstant això, poc després de la seva decisió sobre els dos germans, se’n va adonar que només Sí li seria útil com a servent. Sempre que el Rei li demanava a No que li portés alguna cosa, la tirava, la trencava o se la menjava. El Rei va descobrir que No era el pitjor servent de tot el món.

La tasca més important dels germans era ajudar a recollir el menjar per a una gran festa que el Rei oferia aquella mateixa nit. Cuiners de tot el Regne feien cua a la porta del castell, i li oferien menjar per a la seva festa. I com no podia anar a buscar el menjar ell mateix, els va demanar a Si i No que ho fessin per ell.

El primer cuiner va pujar per la porta i va cridar al guàrdia: “Porto el meu deliciós pastís de mores per al banquet del Rei!” El Rei va escoltar això i va pensar que el pastís de mores seria perfecte per a l’esdeveniment. No volia que li passés res al pastís, així que va cridar “Sí!” demanant-li a Sí que anés a buscar-lo.

El següent cuiner es va acostar a la porta i va dir: “Ofereixo la sopa de ceba per al Rei!”

Al Rei no li agradava molt la sopa de ceba i sabia com desfer-se’n.

“No!”, va cridar. I va enviar a No a buscar la sopa. No, va deixar caure la sopa abans que el Rei pogués olorar-la.

Això va continuar per hores. Si al Rei li agradava un plat, cridava “Sí!” i s’inclouria en la festa de la nit. Si no li interessava, cridava “No!” i el plat era destrossat moments després per un servent amb molt mala actitud, No.

Molt aviat, això va començar a fer-se popular a tot el regne, perquè si un rei fa alguna cosa, els seus lleials súbdits mai es queden enrere. Si no volien una segona cullerada de puré, deien “No”. I si els agradava el que algú els oferia, deien “Sí”.

I des d’aquest dia en un petit poble d’un petit regne, que Sí ha significat sí, i No ha significat no.

Aquest petit regne també és el lloc de naixement dels cosins de Sí i No, Siusplau i Gràcies. Però aquesta és una història per a un altre moment.

Adaptació del conte “The Story of Yes and No” de Daniel Errico per Berta Nicolau.
Correcions enviades per Roser Font Castelló.
Imatge: Kids vector created by brgfx – www.freepik.com
Building vector created by macrovector – www.freepik.com