La llegenda de Sant Jordi i el drac

La llegenda de Sant Jordi i el drac, és un bàsic a totes les cases. Quan arriba el mes d’abril, tots aquells que s’estimen es regalen una rosa per demostrar el seu amor, i sabeu perquè ho fan això de la rosa? Si ho voleu saber, la llegenda us en donarà la resposta. Aquest recull de versions del cavaller de Sant Jordi us permetran explicar la que més adeqüada trobeu per als nens.

• Versió clàssica resumida
• La llegenda de Sant Jordi completa
• La Princesa, La Cavallera i el drac

La llegenda de Sant Jordi resumida

La llegenda de Sant Jordi i el drac és una història que segur que n’heu sentit parlar a casa, al carrer o a l’escola. Aquesta versió del conte clàssic resumida us permetrà explicar els trets més característics de la llegenda.

Una vegada hi havia un poble, rodejat de muntanyes on vivien tots els seus habitants i un rei, una reina i la princesa Maria. La Maria era una noia molt somniadora que gairebé sempre estava als núvols. Al costat del poble, en una cova de la muntanya hi vivia un drac. El rei havia acordat amb ell que cada dia li oferirien el seu bestiar per a menjar-se’l i d’aquesta manera evitaria que el drac es mengés els habitants del poble.

Però hi va haver un dia que tot el bestiar es va acabar i els habitants del poble juntament amb el rei i la reina van decidir fer un sorteig per a escollir una persona que s’entregués voluntàriament al drac per ser el seu àpat.

Van organitzar un gran sorteig on els noms de tots els habitants del poble hi eren presents. Quan van treure un paper del sac ple de noms, no s’ho podien creure! L’escollida per ser el primer àpat del drac era la princesa. Ella acceptant que li havia tocat i que no podia rebutjar-ho va acomiadar-se de la seva família i va anar xino-xano cap a la cova del drac. Estava morta de por, però es feia la forta per evitar que els seus pares s’entristissin encara més.

Quan ja era davant la cova del drac un jove cavaller (de nom Sant Jordi) a galop del seu cavall, va posar-se davant la princesa per defensar-la i va clavar l’espasa al drac malcarat. El drac va caure mort a terra i de la seva sang van brotar-hi precioses roses vermelles. El cavaller va agafar-ne una i la va entregar la princesa tot demanant-li que es casés amb ell. Ella feliç de seguir amb vida gràcies al cavaller, va acceptar i junts foren feliços per sempre més.

De tornada al poble tots els habitants van fer una festa per celebrar que el cavaller de Sant Jordi els havia salvat. Des d’aquell dia les roses signifiquen l’amor que sentim per una persona, i el dia de Sant Jordi les regalem als qui més estimem.

Versió clàssica llarga

Si no coneixeu la llegenda de Sant Jordi completa, jo us l’explicaré. Vet aquí una vegada un en un poble molt petit situat al costat d’unes muntanyes, hi havia un castell. Allà hi vivien el rei, la reina i una princesa jove i dolça que es deia Teresa. El castell estava al centre del poble, envoltat de cases grans i petites. Tot i que era un lloc molt bonic hi havia un problema, un drac havia decidit establir la seva residència en una cova de les muntanyes i tenia a tots els habitants ben espantats.

Per evitar que el drac ataqués els humans per calmar la seva gana, el rei va fer un pacte amb ell; Li va prometre regalar-li cada dia dues ovelles. El drac ho va acceptar i així ho feien, cada dia els pagesos deixaven dues ovelles prop de la cova del drac i aquest les anava a buscar, les agafava amb les seves urpes i les portava tot volant fins a dins de la cova.

Però els recursos a poc a poc s’anaven acabant; Va arribar un moment que els pagesos es quedaren sense ovelles i van començar a buscar alternatives. El drac ja en començava a estar una mica fart, però tot i això ho acceptava. Van anar passant els dies i gairebé no quedava bestiar al poble, els habitants es començaven a posar nerviosos i el rei i la reina cercaven alternatives per evitar mals majors, però no trobaven cap solució.

Quan va arribar el dia en què no hi havia bestiar per oferir al drac, cap pagès no va acostar-se a la cova. Tot el poble estava ben pendent de què faria el drac quan veiés que no hi havia menjar com cada dia esperava. Des de la mateixa cova el drac ja podia veure que no li deixaven res, i va decidir esperar una estona, però quan la panxa ja li començava a rugir de gana, va alçar el vol i es va dirigir ben enrabiat a la plaça del poble.

La gent en veure’l arribar va començar a córrer esgarrifada, i van entrar ràpidament a dintre les cases. El drac ben enrabiat va esbufegar, i va dir:
– Demà al matí vull tenir el meu menjar al lloc de sempre, si no vindré al poble i us menjaré a tots.
I tan bon punt va acabar de dir això, va tornar a alçar el vol i és amagar a la cova.

Els habitants del poble van començar a sortir de les seves cases i el rei va convocar una reunió ràpidament. No hi havia temps per perdre, havien de trobar una solució. Entre tots van decidir que cada dia s’escolliria per sorteig el nom d’una persona del poble, i aquesta voluntàriament s’oferiria com a menjar del drac.

L’endemà al matí va tenir lloc la primera votació i tots els habitants del poble van acostar-se a la plaça on es faria el sorteig. Tots hi estaven obligats a anar, ja que qualsevol d’ells, tret dels nens, podrien ser els escollits. Quan va començar l’acte el rei va demanar perdó a tots els habitants per no haver pogut evitar la situació.

En un sac hi havia tantes paperetes com habitants al poble i mentre es remenava amb una mica de gràcia una mà innocent va agafar un paperet i va llegir: Teresa. Tothom es va quedar bocabadat, i la reina va esclatar a plorar, l’escollida per ser l’àpat del drac era la princesa. El rei va intentar convèncer al poble que la seva filla no podia ser la primera. Ella, que era molt valenta i decidida, va acceptar-ho. Va fer una abraçada plena de llàgrimes al rei i a la reina, va acomiadar-se dels habitants i va enfilar el camí que portava a davant de la cova.

Mentre es dirigia cap allà un cavaller va arribar al poble i es va trobar amb un poble desolat que acabava d’entregar la seva princesa. El jove va preguntar que els passava i el rei i la reina li van explicar. El Cavaller va veure la princesa a la distància i sense dir res més va enfilar el mateix camí cap a la cova, a galop del seu cavall.

El Rei no va tenir temps a preguntar-li el nom que el jove ja havia desaparegut. Quan el drac va veure arribar la princesa des de la seva cova es va estranyar; Però tenia tanta gana que no podia pensar en res més que menjar. S’hi va començar a acostar i quan ja estava traient les urpes per endur-se la princesa el cavaller va saltar del seu cavall i es va posar davant de la princesa amb l’espasa apuntant cap al drac. El drac que estava tan afamat, no va veure l’espasa i s’hi va abalançar a sobre, provocant-li un tall a l’estómac. Va intentar defensar-se, però no tenia prou forces i va caure a terra, a poc a poc es va anar apagant fins que finalment va morir.

La princesa va preguntar al cavaller qui era i perquè l’havia salvat. – Sóc el Cavaller Sant Jordi, va respondre ell. –No podia permetre que una noia tan bonica fos devorada per un drac. Tot de cop van veure com de la sang del drac hi començaven a brotar roses vermelles precioses, les més boniques que havien vist mai. El cavaller va agafar una de les roses i tot posant-se de genolls la va entregar a la princesa i va demanar-li si es volia casar amb ell. La princesa no va dubtar ni un segon, va agafar la rosa i tots dos es van fondre en un petó.

Quan els habitants i els reis van veure el cavaller i la princesa sobre el cavall acostant-se al poble, no s’ho podien treure. Van explicar que havien aconseguit matar el drac i que d’ell n’havien sortit unes roses precioses. Tot el poble van anar fins on era el drac mort, i van entregar-se roses entre ells. Van fer una festa i van celebrar que mai més viurien amb el temor que un drac se’ls cruspís.

Des d’aquell dia el 23 d’abril totes les parelles, s’entreguen una rosa. D’aquesta manera es demostren l’amor que senten un de l’altre.

Més contes de Sant Jordi