Els nens han treballat amb molta il·lusió per construir la seva carrossa de Carnestoltes, però just abans de la desfilada es troben amb dos grans problemes.

Avui és el Dia de la Dona, però la Clara i l’Anna no entenen gaire per què cal un dia especial dedicat a les dones. A l’escola descobreixen que no sempre hi ha hagut igualtat d’oportunitats i que moltes dones han hagut de lluitar molt per aconseguir drets fonamentals. Amb molta curiositat, decideixen investigar pel seu compte i parlar amb diferents dones de l’escola per conèixer històries sorprenents d’aquelles que han canviat el món. Un conte que ens recorda la importància de la igualtat i el paper clau que han tingut moltes dones al llarg de la història.
Era un dia plujós a l’escola, i la Clara i l’Anna estaven una mica avorrides. Normalment, a l’hora del pati jugaven a futbol amb els companys o dibuixaven a l’exterior, però aquell dia s’havien de quedar a l’aula.
—Saps que avui és el Dia de la Dona? —va dir l’Anna, de sobte.
—Sí, a casa n’han parlat, però no sé ben bé per què hi ha un dia especial per a les dones —va respondre la Clara.
La seva mestra, la Sílvia, que les havia sentit, es va acostar somrient.
—És una bona pregunta, Clara. Sabeu que fa molts anys les dones no podien votar, estudiar el que volien o fer segons quines feines?
Les dues nenes es van mirar, sorpreses.
—De debò? Això és molt injust! —va exclamar l’Anna.
—Per sort, moltes dones van lluitar per canviar-ho. Gràcies a elles, hem avançat molt —va explicar la mestra.
—Quines dones? —va preguntar la Clara.
La Sílvia les va animar a investigar-ho elles mateixes.
—Per què no ho descobriu vosaltres? Podeu parlar amb diferents dones de l’escola i buscar informació. Us sorprendrà tot el que trobareu.
Entusiasmades, la Clara i l’Anna van començar la seva recerca.
Primer van anar al gimnàs, on van trobar la Carla, la professora d’educació física.
—Carla, coneixes alguna dona important en l’esport? —va preguntar la Clara.
La Carla va somriure.
—Moltes! Per exemple, Serena Williams, en tenis, o l’Aitana Bonmatí i l’Alexia Putellas, en futbol. Elles han demostrat que les nenes poden triomfar en esports que, durant molt temps, s’havien considerat només per a nois. Ara moltes nenes somien ser esportistes gràcies a elles.
—És veritat! —va dir l’Anna, emocionada—. Abans només es parlava de futbolistes nois.
Van apuntar els noms, van donar les gràcies a la Carla i van continuar la seva recerca.
A l’aula d’art, la Marta, la professora, estava preparant materials per a la següent classe.
—Marta, ens podries dir el nom d’alguna artista important? —va demanar l’Anna, que gaudia molt pintant.
La Marta va aixecar el cap, somrient.
—Per descomptat! Coneixeu la Frida Kahlo?
—Crec que sí… —va dir la Clara—. Era aquella pintora que feia autoretrats amb colors molt vius, oi?
—Exacte! —va respondre la Marta—. Va ser una artista revolucionària que, tot i patir molt durant la seva vida, va deixar un llegat increïble. Va reivindicar el paper de les dones en la societat i va trencar els cànons tradicionals de representació femenina en l’art.
Van apuntar el seu nom i van continuar amb la investigació.
A la biblioteca van trobar-se amb la Isabel, la mestra de literatura.
—Isabel, ens pots dir el nom d’alguna escriptora important? —va preguntar la Clara.
—Oh, moltes! Però una que em sembla fascinant és Mary Shelley. Va escriure «Frankenstein» en una època en què les dones no podien publicar llibres.
—Què? —va exclamar l’Anna—. Però si aquest llibre és superfamós!
—Doncs sí! El va escriure una dona en una època en què no era gens fàcil. També Virginia Woolf va ser molt important perquè a través de la literatura va criticar la falta d’igualtat i les dificultats que tenien les dones per desenvolupar-se professionalment i ser independents.
Cada cop estaven més interessades en el tema. No en sabien res, de tot allò que estaven descobrint. Van seguir buscant i es van trobar amb la Maria, una de les monitores del menjador, que sempre explicava històries interessants.
—Maria, coneixes alguna dona que hagi lluitat pels drets humans? —va preguntar la Clara.
—Moltes! Però us en diré dues: Rosa Parks i Malala Yousafzai. Rosa Parks va desafiar les lleis racistes als Estats Units, i Malala va defensar el dret de les nenes a anar a l’escola en llocs on no els ho permetien.
—Això és increïble… —va murmurar l’Anna.
La Laia, una altra monitora que escoltava interessada, es va afegir a la conversa.
—També va ser molt important la Clara Campoamor, que va lluitar perquè les dones poguessin votar a Espanya, i Simone de Beauvoir, que va defensar la igualtat entre homes i dones.
—Com? —va exclamar la Clara—. Les dones no podien votar?
—No, Clara. Et sorprendrà saber que fa menys de 100 anys que tenim aquest dret —va respondre la Laia, amb un to seriós.
Després de recollir tota aquella informació, la Clara i l’Anna van preparar una petita exposició per explicar a la resta de la classe tot el que havien après. Quan van acabar, la seva mestra les va felicitar.
—Heu fet una gran feina. I el més important: ara sabeu que hi ha moltes dones que han canviat la història i que encara en queden moltes més per venir. Potser, algun dia, algú parlarà de vosaltres.
La Clara i l’Anna es van mirar, somrient. Potser sí.
«Les Heroïnes Oblidades» explica com la Clara i l’Anna, motivades pel Dia de la Dona, fan un viatge educatiu per descobrir dones importants en àmbits com l’esport, la ciéncia, l’art, la literatura i els drets humans. Durant la seva investigació a l’escola, coneixeran figures com Marie Curie, Frida Kahlo, Mary Shelley, Rosa Parks i Malala Yousafzai, entre d’altres, i aprendran com aquestes dones van fer història superant grans dificultats.