Cigronet

En un temps no gaire llunyà hi havia un poble en una petita vall, allà on comencen les muntanyes. Era un poble petit i els seus habitants tenien unes vides molt senzilles. Hi vivia un nen molt petit, molt petit, molt petit, tan petit com un cigró. I és per això que li deien en Cigronet.

En Cigronet vivia amb els seus pares en una caseta de fang i fusta. En el primer pis dormien els animals: l’ase Nicolau i la cabra Catalina, els conills i les gallines. En el segon pis dormien en Cigronet amb els seus pares.

El seu pare era un home no gaire gran, amb uns braços forts, però que sabien abraçar amb tendresa. Cada matí es despertava quan sortia el sol i anava a treballar al camp. La mare es quedava a casa i cuidava d’en Cigronet, els animals i la casa. Ella era petita. Tenia la cara rodona i els ulls negres i grossos, i quan somreia ell pensava que era la dona més maca del món.

Cada dia, després de sortir de l’escola, en Cigronet tenia una missió molt important: li porta-va el dinar al seu pare, que estava treballant al camp. Lli agradava molt aquesta missió, i la vivia com una aventura. Però també era una missió molt perillosa; en Cigronet era molt petit i algú podia trepitjar-lo sense adonar-se’n.

Així, anava sempre cantant aquesta cançó:
Patxeu, patxeu, patxeu, amb molt de compte amb el que feu,
Patxeu, patxeu, patxeu, en Cigronet no trepitgeu!
Un dia molt calorós, en Cigronet volia descansar una mica i es va asseure a sota d’un arbre que feia una ombra molt agradable i al cap d’una estona… es va adormir.

Hi havia per aquell lloc un bou que havia perdut el seu ramat i seguint l’olor del menjar es va apropar al nen. El bou, que tenia molta gana, primer es va menjar el menjar que en Cigronet portava al seu pare i després, com que encara tenia gana, es va menjar el petit Cigronet i es va tombar a l’ombra de l’arbre per dormir.
El pare del Cigronet, veient que el seu nen no arribava, va començar a amoïnar-se i va anar a cercar-lo. El Cigronet, des de la panxa del bou, podia sentir al seu pare que deia:

“Cigronet, on ets?” i ell cridava: “A la panxa del bou”, però el seu pare no podia sentir-lo.

Cansat de buscar el bon home es va asseure a sota d’un arbre on hi havia un bou adormit… pensava què fer per trobar el seu nen, quan va sentir un soroll que venia des de dins del bou. Va apropar l’orella i va sentir el seu fill en Cigronet: “A la panxa del bou pare, sóc a la panxa del bou!” deia.

L’home va agafar la seva navalla i amb un ràpid moviment va obrir la panxa del bou i va treure el seu fill de dins de l’animal. El nen estava una mica brut però sense cap esgarrapada. L’home el va agafar entre els seus braços i van anar cap al poble.

Als afores del poble hi havia un prat al costat del riu i allà, el pare i el fill, van encendre un foc on rostir el bou. Amb l’olor del rostit ràpidament van arribar tots els veïns del poble i en Cigronet els va explicar la seva aventura i tothom menjava i reia… i és que a aquell poble es gaudia amb les petites coses de la vida.

Adaptadora: Eva Rodríguez García