El forat de la Lluna

Explica una antiga llegenda que en una època de molta calor una gran muntanya nevada va perdre el mantell de neu, i amb ell tota la seva alegria. Els seus rierols es van assecar, els pins van morir i la muntanya es va cobrir d’una trista roca grisa.

La Lluna, aleshores sempre plena i brillant, va voler ajudar la seva bona amiga. I com que tenia molt de cor, però no era molt llesta, no se li va acudir altra cosa que fer un forat a la base i bufar suau, perquè una part de la pols blanca màgica que li donava la seva brillantor caigués sobre la muntanya en forma de neu.

Un cop obert, ningú no va poder tapar aquest forat. Però a la Lluna no li va importar. Va continuar bufant i, després de diverses nits va continuar perdent tota la pols blanca. Sense ell estava tan buida que semblava invisible, i les nits es van tornar completament fosques i tristos. La muntanya, a penes, va voler tornar la neu a la seva amiga. Però, com que era impossible fer que nevés cap amunt, es va incendiar per dins fins a convertir-se en un volcà.

El seu foc va transformar la neu en un dens fum blanc que va pujar fins a la lluna, emplenant-la una mica cada nit, fins que aquesta es va tornar a veure completament rodona i brillant. Però quan la neu es va acabar, i amb ella el fum, el forat seguia obert a la Lluna, que seguia perdent la pols màgica en forma de neu.

Aleshores, va emprendre viatge amb l’esperança de trobar una altra muntanya disposada a convertir-se en volcà, quan va descobrir un poble que necessitava amb urgència la seva màgia. No va tenir forces per frenar el seu generós cor, i va bufar sobre ells, omplint-los de felicitat fins a apagar-se ella mateixa.

Semblava que la Lluna no tornaria a brillar, però igual que la muntanya, l’agraït poble també va trobar la manera de fer nevar cap amunt. Igual que van fer els següents, i els següents, i els següents. I així, cada mes, la Lluna es reparteix generosament pel món fins a desaparèixer, sabent que en pocs dies els seus amics trobaran la manera de tornar a omplir-la de llum.