Salta al contingut principal

Els tres dies de la merla

Fa molts anys a Milà hi va haver un hivern molt dur. La neu baixava del cel suau i cobria tota la ciutat, els carrers i els jardins. Sota la teulada d’un edifici, hi havia un niu d’una família de merles, que en aquell temps tenien les plomes blanques com la neu. Hi havia la mare merla, el pare merlot i tres petits ocellets, nascuts després de l’estiu. La família patia molt el fred, tenia dificultat per trobar alguna engruna de pa per menjar, perquè les poques engrunes que queien a terra de les taules de la gent de seguida es cobrien de neu. Després d’alguns dies el pare merlot, amb tota la seva responsabilitat, va decidir prendre una solució i va dir a la seva dona que la situació era molt dolenta i que si continuava així moririen tots de fam i fred. Ell va decidir marxar per buscar el menjar. La neu continuava i la mare merla per protegir millor els seus fills, va pensar de moure el niu pròxim a una xemeneia, així la calor els podria escalfar.
La mare i els seus ocellets estaven tot el dia dins al niu escalfant-se entre ells amb el fum que sortia de la xemeneia. El fred va durar tres dies. En aquests tres dies el pare merlot anava volant, i va poder trobar el menjar per a tota la seva família. Després d’aquests tres dies, el pare va tornar i no va poder reconèixer la seva família. El fum negre que sortia de la xemeneia va tornar negres les plomes dels ocellets. Incrèdul de la situació, va moure el cap un parell de vegades i va abraçar amb les ales la família per tan feliç com estava.
Per sort l’estació de l’hivern va començar a ser menys rigorosa, i els merlots van començar a trobar més menjar. De sobte, també el pare merlot es va posar negre i des d’aquest dia tots els merlots naixen amb les plomes negres. Els últims tres dies de gener normalment són els més freds, i per això es diuen “Els tres dies de la merla”, per recordar l’aventura de la família de merlots que va canviar de color les seves plomes.

País: Itàlia
Adaptadora: Manuela Rutigliano

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *