Salta al contingut principal

L’arbre màgic

El bosc de l'arbre màgic

El conte de l’arbre màgic és un conte educatiu que ensenya als petits la importancia de dir “Si us plau” i “Gràcies” explicant l’origen del terme “paraules màgiques”.

El conte de l’arbre màgic

Vet aquí que una vegada hi havia un petit poble al bell mig d’un bosc on hi vivia la Paula. A la Paula li agradava molt la natura, els animals i les flors. Cada matí creuava el bosc sencer per arribar a l’escola acompanyada dels seus amics que vivien al mateix poble.

Un dia la Paula es va quedar a la biblioteca de l’escola a revisar uns llibres i els seus amics van marxar abans que ella. Quan va acabar, va agafar les seves coses i va anar xino-xano pel camí que creuava el bosc. Ella era molt encantada i es quedava embovada mirant els arbres i tots els animals per petits que fossin.

Com que sempre anava acompanyada dels seus amics, mai es parava a mirar cada un dels arbres que passava de camí a casa; Però aquell dia anava sola i es fixava en cada racó del bosc. Va ser per això que en un moment donat va veure un arbre que era diferent. De seguida va identificar que aquell arbre no normal; Era com si brillés d’una manera especial.

Va decidir acostar’s-hi i quan va arribar al costat va veure que era un arbre molt gros. Sota una branca hi va trobar un cartell que hi deia: “Sóc un arbre encantat, si dius les paraules màgiques descobriràs el secret”. La Paula es va quedar molt sorpresa, ja que mai no havia vist aquell arbre, i això que era el mateix camí per on passava sempre.

Sense solta ni volta va començar a provar paraules màgiques “abracadabra, pota de cabra”, “bidibidabidibú”, “Hocus Pocus” i moltes més. Però la porta no s’obria de cap manera. Desesperada, es va posar de genolls suplicant: “Arbre, vull que m’ensenyis el secret si us plau!”. Tot de cop l’arbre va començar a il·luminar-se com si fos una bombeta molt potent al mig del bosc i el tronc es va obrir per la meitat. Curiosa com era ella, va entrar a l’arbre de puntetes tot i que tenia una mica de por, dins d’aquell tronc tot era molt fosc.

Quan va ser a dins va dir: “Moltes gràcies per deixar-me entrar” i en aquell moment es va il·luminar un camí que portava cap a una muntanya de joguines de tota mena. La Paula va veure allò i es va quedar al·lucinada, però ja era tard i havia de tornar a casa. L’endemà tornant de l’escola amb els seus amics va ensenyar-los el secret i van poder gaudir tots de les joguines de l’arbre durant molt de temps fins que es van fer grans.

És per això que els adults sempre diuen que les paraules màgiques són “Si us plau” i “Gràcies”, els ho va ensenyar l’arbre màgic, i ells ho expliquen a tots els nens que més tard ho explicaran a més nens.

I conte contat, conte acabat.

Un conte original de contesencatala.com



Imatge: Tree vector created by brgfx – www.freepik.com

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *