Per què m’has abandonat?

Aquest conte parla d’en Max, un gos simpàtic i juganer que viu feliçment a casa seva. D’un dia per l’altra la seva família l’abandona al carrer, deixant-lo sol i sense esperança. A través d’aquesta història aprendrem perquè no s’han d’abandonar els animals i entendrem que ells també tenen els mateixos sentiments que nosaltres. En Max és un dels molts gossos que dia a dia es troben abandonats i sols al carrer.

El conte “Per què m’has abandonat?”

En Max era un gosset d’uns tres anys que vivia feliçment amb la seva família. Era juganer i molt carinyós, li agradaven molt les carícies. Quan arribava l’hora d’anar a passejar li encantava jugar a pilota i quan estava cansat, s’asseia al seu llitet a prop de la llar de foc.

En Max era molt feliç, res el feia pensar que la seva felicitat podia canviar d’un dia per un altre. Per mala sort s’equivocava. La família es traslladava de ciutat i van pensar que el millor era que no els acompanyés, el pis nou era massa petit per un gos com en Max. Van deixar-lo al carrer amb les seves joguines i la seva manta, pensant que aviat una nova família l’adoptaria. No van tenir en compte com se sentiria.

El pobre Max estava molt desorientat, no entenia res. On era l’escalfor de la llar de foc? On s’han amagat les carícies i abraçades al sofà? Passaven els dies i no es movia del mateix lloc on l’havien deixat, tenia l’esperança que tornarien aviat i el vindrien a buscar. A vegades es preguntava a ell mateix si havia fet alguna cosa malament per acabar al carrer. Estava molt trist i tenia molta gana. Quan la gent passava a prop el mirava, però no s’aturaven. Alguns nens havien provat d’acostar-s’hi, però els pares ràpidament els apartaven pensant que podia ser perillós. Com volien que fos perillós un pobre gos que només buscava carícies i amor? En Max cada vegada estava més trist.

Un dia de tempesta, es va amagar sota un arbre per refugiar-se de la pluja. Estava mullat i tenia fred De sobte, una colla de gats salvatges el van veure com un intrús. Per demostrar-li que aquell era el seu territori el van bufar i el van arraconar. En Max tenia tanta por que només pensava com fugir, va arrencar a córrer sota la pluja buscant un nou lloc on quedar-se.

Va córrer i córrer, però no trobava cap lloc on estar a gust. Totalment desanimat va seure en un bassal i es va posar a plorar. Li era igual la pluja, no podia més, estava destrossat. Feia massa temps que aguantava tota aquella tristor. Ningú es mereixia passar pel que estava passant en Max. Plorava tan fort que se sentia des de lluny, alguns veïns li demanaven a en Max que callés, però ell continuava plorant. Li era igual tot, se sentia trist, desanimat, sense ànim de viure.

De sobte una nena es va acostar a ell i li va oferir el seu paraigua. Aviat es va acostar la seva mare que el va acariciar. En Max va tornar a sentir l’amor per un moment. La nena es va treure una galeta de la butxaca i li va donar mentre la mare no deixava de fer-li carícies.

Aquella nena i la seva mare eren diferents. No van tenir cap dubte en emportar-se en Max a casa. El van eixugar amb una tovallola calenta, li van donar un llit vora la llar de foc i un bol ple de menjar. Des d’aquell dia, en Max va viure feliç amb la seva nova família, sabent que allà tornaria a sentir-se estimat per sempre. Va intentar oblidar-se de tot allò, però mai va tornar a tenir la seguretat que aquell lloc seria per sempre. Sentir-se abandonat va ser un cop molt fort per ell. Tot i això, si voleu saber la veritat, aquesta vegada sí que va ser la definitiva.

I conte contat, conte acabat

Resum

En Max és un gos simpàtic i juganer. Tot i això, la seva família l’abandona. Passa dies al carrer molt trist i sol. Un dia de tempesta uns gats salvatges l’amenacen. Una nena i la seva mare el troben l’acaricien i se l’emporten a casa. L’adopten i li donen una llar.