Salta al contingut principal

L’homenet de massapà

L'homenet de massapà i la guineu

Heus aquí fa molt de temps, en un poble petit hi vivien un vellet i una velleta que mai havien tingut un fill. Com que se sentien molt sols un bon dia van decidir cuinar un homenet de massapà. El cos era de massapà, les sabates i la jaqueta de caramel lluent i els botons de la jaqueta eren petites panses negres.

Però tan bon punt la velleta va acabar de posar-li l’últim botó, l’homenet de massapà es va aixecar d’un salt i va començar a córrer. Va sortir de la porta de casa cap a fora el jardí i va seguir corrent fins al carrer. El vellet i la velleta van començar a perseguir-lo, però l’homenet que era molt lleuger corria molt més que ells i no el van poder atrapar.

L’homenet que era una mica mofeta, va començar a córrer tot cridant:

– Correu, correu tant com pugueu, no em podreu agafar perquè sóc l’home de massapà

Quan ja va perdre el vellet i la velleta de vista, va seguir caminant fins que es va topar amb una Vaca. Quan la vaca el va veure el va mirar i va dir:

Mmmmhh, quina bona pinta que fas, m’agradaria poder-te menjar.

L’homenet en sentir allò va començar a córrer un altre cop i veient que la vaca el perseguia va esclatar a riure i va dir:

– M’he escapat d’un vellet i una velleta i ara m’escaparé de tu. Corre, corre tant com puguis, no em podràs atrapar perquè sóc l’home de massapà

I després de córrer una estona, va perdre de vista la vaca que es va cansar de perseguir-lo. L’homenet de massapà va seguir voltant i explorant el món, fins que va arribar a una granja on hi havia uns pagesos treballant. En veure’l un dels pagesos va cridar.

– Vine cap aquí homenet de massapà! Ens agradaria poder-te menjar!

L’homenet amb to burleta va dir:

– M’he escapat d’un vellet, una velleta i una vaca. Ara m’escaparé de vosaltres. Correu, correu tant com pugueu, no em podreu atrapar perquè sóc l’home de massapà.

I els pagesos no el van poder atrapar. L’homenet va seguir el seu camí enmig d’un bosc i ja començava a estar una mica cansat de córrer, quan de sobte va aparèixer una guineu.

Grrrr… Quina gana que tinc homenet de massapà, vine aquí que et vull menjar.

L’homenet de massapà va arrencar a córrer i un altre cop amb el seu to burleta i rient va dir:

– M’he escapat d’un vellet, una velleta, una vaca i uns pagesos. I ara m’escaparé de tu! Corre, corre tant com puguis, no em podràs atrapar perquè sóc l’home de massapà.

Però va començar a córrer i la guineu no es cansava de perseguir-lo fins que finalment va topar amb un riu profund, que tan petit com era no podia creuar sol. Llavors la guineu s’hi va acostar i li va dir:

– Homenet, puja a la meva cua, jo t’ajudaré a travessar el riu.

L’homenet va fer cas a la guineu i va pujar sobre la cua. Quan ja eren enmig del riu la guineu va dir:

– Em sembla que t’estàs començant a mullar, salta sobre el meu llom.

I l’homenet així ho va fer. Quan ja havien avançat una mica més l’homenet començava a enfonsar-se un altre cop i la guineu li va dir:

– Salta sobre el meu cap si no et vols ofegar.

I l’homenet va saltar sobre el cap de la guineu. Quan ja faltava menys per arribar a la riba del riu, l’homenet de massapà va començar a mullar-se els peus altra vegada i la guineu li va dir:

– Crec que t’estàs mullant els peus, posa’t sobre el meu nas.

L’homenet de massapà va saltar sobre el nas de la guineu i quan ja estaven a punt d’arribar a la riba del riu, la guineu va aixecar el cap, va llençar l’homenet enlaire i se’l va menjar d’una mossegada.

Des d’aquell dia l’homenet de massapà, no ha tornat a parlar.

I conte contat, conte acabat.

Imatge: Hand vector created by freepik – www.freepik.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *