Flor de falguera

Des de fa segles, tothom sap que a la nit de Sant Joan floreix la falguera.
Aquesta flor dóna gran felicitat. La nit de Sant Joan és la més curta de l’any i a cada bosc hi ha només una flor. No és fàcil de trobar-la. El camí cap a la flor és difícil. La flor és molt petita i després canvia la seva bellesa.
A prop del bosc, en un poble petit, vivia un noi alegre i molt curiós. Es deia Jacus. La seva família era molt pobra.

Una vegada una dona vella va contar-me aquesta història. En Jacus volia trobar la flor i tenir-la; això era el seu somni. Durant la nit del 24 de juny, tots ballaven i cantaven, però ell no. Es va posar roba neta i va sortir de casa seva. El bosc era gran, amb molts arbres i flors. Era també molt fosc i ell no podia trobar el camí. Al sud, hi havia trencalls. Va veure un gran arbust de falguera i en una fulla tenia aquesta bonica flor que brillava molt i era meravellosa. En Jacus mai l’havia vist.

Volia tallar la flor, però quan el gall va cridar la flor va desaparèixer. El noi estava molt enfadat i cansat. Va tornar a casa. No va dir res a la seva família. Pensava només que s’havia de preparar per a l’any vinent. La nit del 24 de juny, va sortir de casa. Estava caminant pel bosc i buscava la flor. El bosc era com sempre. En Jacus coneixia tots els camins i tots els arbres, però no hi havia la flor de falguera. Buscava i buscava. De sobte, la va trobar en un altre lloc. Però quan va voler tallar-la, la flor ja havia desaparegut- El noi estava desanimat. Va tornar a casa seva. L’any següent va sortir per tercera vegada. Tenia moltes ganes d’aconseguir-ho. Volia canviar la seva vida i viure en la riquesa. Va veure la flor una altra vegada. La flor era gran amb 5 fulles d’or i l’ull brillant. En Jacus va tallar-la i en aquest moment va sentir una veu:

-La flor és ara la teva flor. Tindràs molta sort. Ara pots fer-ho tot i tenir tot el que vulguis, però no pots compartir la teva sort ni la teva riquesa amb ningú!

En Jacus estava tan content que no va fer gaire cas de la veu. Pensava en els seus somnis. Volia tenir un gran castell, una carrossa amb sis cavalls. A la seva nova casa hi hauria de tot. Tindria un jardí bonic. Hi hauria or, plata i diners. En Jacus no havia vist aquestes coses abans. Era sorprenent, però estava una mica trist perquè no hi havia els seus amics ni la seva família.

Però volia fruir de tot sense fronteres. Tenia molt temps, no li caldria treballar. Podria fer de tot, però estaria sol.

Un dia va entrar a la seva tresoreria i va pensar en la seva família. Volia donar una mica de diners a la seva mare, al seu pare i als seus germans.

Tenia moltes ganes de veure’ls. Va sortir del castell i va anar a veure la seva família. Quan va arribar al poble, va veure la mare, el pare i els seus germans. Va dir:

-Hola a tothom! Sóc jo, en Jacus!
Portava la roba molt moderna i exclusiva. La mare va dir-li:
-Tu no ets el meu fill. En Jacus mai faria aquesta cosa ni aniria sol, sense la seva família. El noi estava molt trist. Va tornar al seu castell. Provava d’oblidar la seva família i viure com més ràpid millor. Menjava saborosos plats. Portava la roba molt elegant. Tenia els diners, la casa…

Després d’un any volia veure la seva família. Va anar al poble altre cop. Va entrar a la casa i va veure que la seva família estava molt trista i infeliç; no tenia diners. En Jacus volia donar els diners, però no podia. Aleshores, va anar-se’n altre cop sol. Com abans estava trist, però pensava que allí tenia una bona vida sense problemes. Allí nedava en l’abundància. Podia comprar-ho tot i viure sense preocupacions. Després d’un any, volia veure de nou la família. No podia viure estant tan sol. Va decidir tornar a casa seva.

Sabia que perdria aquesta riquesa, els diners i la comoditat. Tenia al cap les paraules que li havia dit la seva mare:

-No hi havia felicitat per a la gent, si no podia compartir amb altra gent allò que tenia.

Al poble tot era com abans: una casa vella i no hi havia ningú. Un home li va dir que la seva família havia mort de pobresa. En Jacus ja no podria viure sol. Va dir que volia morir també i va desaparèixer amb la flor i ara ningú pot tenir-ho tot….i que significa la felicitat?

Adaptadora: Emília Wolkowska