Salta al contingut principal

Els músics de Bremen

els músics de bremen

Hi havia una vegada un ase que treballava en una granja. Quan l’ase es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l’escorxador. Però l’ase va descobrir els seus plans i va escapar de la granja. Quina injustícia! He gastat tota la meva vida i les meves forces al servei de l’amo… i mira com m’ho agraeix! – murmurava l’ase. Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen, per fer-se músic de la banda municipal. Pel camí va trobar un gos de caça i li va preguntar:

– Amic, per què corres amb la llengua fora?

– Perquè sóc vell i el meu amo vol matar-me… – va contestar el gos.
El burro va escoltar totes les desgràcies del gos i va dir:
Company, vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal. Jo tocaré la guitarra i tu el tambor.
Al cap d’una estona, l’ase i el gos van trobar amb un gat.

– Company, per què estàs trist? – li van preguntar.

– Com ja sóc vell, la meva senyora volia ofegar-me. Per això he escapat i ara no sé com haig de guanyar-me la vida.

– No et preocupis – li van dir -, la teva història és igual que la nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics.

Una mica més endavant, l’ase, el gos i el gat, van sentir un gall que cantava, semblava que s’anava a trencar la gola. El gall els va dir: Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador i demà pensen tirar-me a la sopa… Llavors, el burro li va dir:
– No tens cervell sota d’aquesta cresta? Vine amb nosaltres a Bremen. Anem a ser músics de la banda municipal.

Però la ciutat de Bremen estava lluny i se’ls va fer de nit a mig camí. Els quatre músics van decidir passar la nit al costat d’un arbre gruixut. El burro i el gos es van quedar sota l’arbre, el gat es va enfilar a una branca i el gall va pujar fins a la més alta. Des d’aquella altura, el gall va cridar:

Es veu una llum a la llunyania…!

– Anem allà, companys – va dir l’ase -, segur que és millor posada que aquesta.

Quan van arribar a la casa, l’ase va guaitar a través d’una finestra i va dir:

– Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat un sopar fastuós.
Els animals, després d’alguna discussió, van preparar un pla per a foragitar als bandits.

L’ase va recolzar les potes davanteres a la finestra; el gos es va posar damunt del burro; el gat es va enfilar sobre el gos, i el gall sobre el cap del gat. A un senyal, tots van començar la seva música: el burro bramava, el gos lladrava, el gat miolava i el gall cantava. I, a un senyal, tots es van llançar sobre la finestra. El vidre es va trencar en mil trossos i els bandits van cridar espantats:

–Fantasmes! La casa està embruixada!. I tots van fugir aterrits cap al bosc.

Llavors, els quatre músics de Bremen es van asseure a la taula i van donar bon compte de tots els aliments. Quan van acabar de sopar, van apagar la llum i van anar a dormir. Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un que anés a la casa a espiar.

Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un que anés a la casa a espiar. El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l’habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per encendre una espelma. Llavors, el gat es va llançar sobre ell i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, l’ase li va donar una coça tremenda.
Quan escapava aterrit, va sentir cantar el gall: “Quiquiriquí!”. El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir:

– A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m’ha esgarrapat la cara. Després, m’ha agafat la cama amb unes estenalles, i un monstre negre i pelut m’ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma ha cridat: Porteu-me’l aquí!!!

A partir d’aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa i els quatre músics de Bremen es van quedar allà a viure per sempre.

Fi.

Els músics de Bremen és un conte clàssic en qual un ase, un gos, un gat i un gall, fugen dels seus amos i decideixen anar a la ciutat, on s’imaginen que viuran millor i es podran dedicar a allò que més els agrada: cantar. Aquest conte ens parla de la injustícia de l’amo davant els animals, del tracte cap aquests i de la seva fi un cop ja s’han fet vells. Ens parla també de la unió davant d’una situació semblant, com la que es troben els quatre animals. La idea inicial de ser músics, els mou aunir-se i a fer camí, tot i que les circumstàncies fan quees quedin a viure a la casa i no arribin a la ciutat. A més,la col·laboració de tots quatre fa que se’n surtin bé de la situació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *