Salta al contingut principal

El conte de l’Avi, el Nét i el Ruc

Un conte que reflexiona sobre les opinions d’aquelles persones que critiquen sense saber i només per queixar-se. Una metàfora important per entendre el valor del criteri personal.

Un avi i el seu nét van sortir de viatge amb un ruc, el nét havia passat les vacances amb el seu avi i ara tornava a casa dels seus pares per començar el col·legi. L’avi va decidir que els acompanyés el ruc al viatge i així anirien més còmodes.

El primer dia de viatge van arribar a un poble. En aquest moment l’avi anava assegut sobre l’ase i el nét anava caminant al seu costat. Al passar pel carrer principal de la vila algunes persones els assenyalaven i criticaven quan van veure que l’avi anava sobre el ruc i l’infant caminant. Alguns deien:

-Sembla mentida! Quin vell tan egoista! Va muntat en el ruc i el pobre nen a peu!

En sortir del poble, l’avi va baixar de l’ase i va voler caminar una estona al costat del seu nét. Quan van entrar al següent poble un grup de nois va riure d’ells dient:

Quin parell de ximples! Tenen un ruc i en lloc de muntar-se, van els dos caminant.

Sense fer-los ni cas van seguir creuant el poble per arribar al següent abans d’arribar a casa els seus pares. I quan ja en sortien l’avi va pujar el seu nét a sobre el ruc perquè estava cansat.

Quan de sobte entren a l’últim poble els veïns comencen a cridar tot escandalitzats:

Quin nen més maleducat! Que poc respecte! Va muntat en el ruc i el pobre vell caminant al seu costat.

Un cop ja ales afores i a punt d’arribar l’avi li diu al seu nét:

Ja has vist com ningú mai està content; tant si pugem al ruc com si anem caminant sempre hi haurà algú que ens critiqui. Així doncs per molt que diguin, has de tenir opinió pròpia i fer el que tu creguis i no fer cas de les opinions de les persones quan no saben què està passant.

Aquestes coses que cridaven diuen més d’ells que de nosaltres!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *