El conte de l’Avi, el Nét i el Ruc

Un conte que reflexiona sobre les opinions d’aquelles persones que critiquen sense saber i només per queixar-se. Una metàfora important per entendre el valor del criteri personal.

Un avi i el seu nét van sortir de viatge amb un ruc, el nét havia passat les vacances amb el seu avi i ara tornava a casa dels seus pares per començar el col·legi. L’avi va decidir que els acompanyés el ruc al viatge i així anirien més còmodes.

El primer dia de viatge van arribar a un poble. En aquest moment l’avi anava assegut sobre l’ase i el nét anava caminant al seu costat. Al passar pel carrer principal de la vila algunes persones els assenyalaven i criticaven quan van veure que l’avi anava sobre el ruc i l’infant caminant. Alguns deien:

-Sembla mentida! Quin vell tan egoista! Va muntat en el ruc i el pobre nen a peu!

En sortir del poble, l’avi va baixar de l’ase i va voler caminar una estona al costat del seu nét. Quan van entrar al següent poble un grup de nois va riure d’ells dient:

–Quin parell de ximples! Tenen un ruc i en lloc de muntar-se, van els dos caminant.

Sense fer-los ni cas van seguir creuant el poble per arribar al següent abans d’arribar a casa els seus pares. I quan ja en sortien l’avi va pujar el seu nét a sobre el ruc perquè estava cansat.

Quan de sobte entren a l’últim poble els veïns comencen a cridar tot escandalitzats:

–Quin nen més maleducat! Que poc respecte! Va muntat en el ruc i el pobre vell caminant al seu costat.

Un cop ja ales afores i a punt d’arribar l’avi li diu al seu nét:

–Ja has vist com ningú mai està content; tant si pugem al ruc com si anem caminant sempre hi haurà algú que ens critiqui. Així doncs per molt que diguin, has de tenir opinió pròpia i fer el que tu creguis i no fer cas de les opinions de les persones quan no saben què està passant.

Aquestes coses que cridaven diuen més d’ells que de nosaltres!