L’ós enganyat per la guineu

Hi havia una vegada una guineu molt llesta, com totes les guineus. Caminava tota la nit per buscar menjar però no trobava res. L’endemà al matí, la guineu es va adormir a la vora del camí, sota un matoll, mentre pensava què podia fer per trobar alguna cosa per menjar. De cop, li va venir una olor de peix i, aixecant el cap i mirant pel camí, va veure que venia un carro amb moltes ovelles.

“Ah…-va pensar la guineu-. Mira, el menjar que esperava!”

Va sortir del matoll i es va estirar al mig del camí com si fos morta. El pagès que portava el carro, a l’acostar-se va pensar que la guineu estava morta i va cridar “ahooo!!!!” a les ovelles i aquestes es van parar de cop.

El pagès es va acostar molt a la guineu, la va mirar de prop i va veure que no respirava. Va pensar: “Quina bufanda més bonica faré a la meva esposa amb la pell d’aquest animal…” I pensant això, la va agafar i la va posar dins del carro on hi havia molts peixos. Després va fer que les ovelles caminessin de pressa per arribar d’hora a casa i tallar la pell de la guineu.

Mentre el pagès pensava això, la guineu va començar a empènyer els peixos amb les potes per llençar-lo fora del carro. El peix anava caient a terra i quan ja n’havia llençat molt, la guineu va saltar del carro i molt de pressa, va anar recollint el peix del camí. El va portar al seu cau i va començar a menjar.

Però mentre menjava, va arribar un ós, i va dir:
– Bon dia comare! Quants peixos tens! Me’n dónes uns quants, que tinc molta gana?”

La guineu li va respondre que si volia peix, hauria de treballar pescant com ella havia fet.
– Si tens tantes ganes de menjar, has de mullar-te la cua al llac, com he fet jo!
L’ós li va dir que l’ensenyés a pescar perquè ell no en sabia.

Aleshores, la guineu li va ensenyar les dents i li va dir: “Vés a la nit al llac que hi ha al costat del bosc. Posa la cua dins l’aigua i espera’t sense moure’t fins a la matinada. Aleshores, llença’t fort a l’aigua i ja veuràs com agafaràs molts peixos, potser dues o tres vegades més que jo.”

L’ós, sense dir cap paraula, va anar corrent fins al llac del costat del bosc i va posar la cua dins l’aigua. Aquella nit feia un vent molt fred, tant que gelava la llengua i va gelar l’aigua del llac.

La cua de l’ós va quedar agafada dins del gel i l’animal ja no suportava més el mal que li feia. Va començar a estirar molt fort i, aleshores, en lloc de treure peixos es va arrencar la cua. Al veure’s sense cua, va començar a saltar i a cridar de dolor. Va pensar que la guineu l’havia enganyat i va pensar que li donaria una pallissa.

Però la guineu sabia cuidar-se molt bé de la fúria de l’ós i va sortir de seguida del cau per anar a ficar-se en un forat d’un arbre. Quan va veure que l’ós venia sense cua, va començar a cridar:

– Ei, comare? Com és? Els peixos t’han menjat la cua? O és que vas ser molt avariciós i no volies que quedés cap peix al llac?

L’ós, al veure que la guineu es reia d’ell, es va posar molt nerviós i va començar a donar cops a l’arbre per intentar entrar en el forat però era molt estret i no podia. Aleshores, l’ós va anar a buscar una branca per poder furgar dins el forat i apallissar l’ós, però només va aconseguir fer-li quatre cops i tot suat, es van cansar i va marxar.

I aquí veieu com l’ós, un animal gran i fort, va ser ben enganyat per l’astúcia de la guineu.