Les aranyes de Nadal

El conte de les aranyes de Nadal, no és una simple història inventada. És una llegenda alemanya que fa molts anys que s’explica i que ha fet canviar les decoracions dels arbres d’aquell país. És un conte de Nadal molt bonic per explicar als més petits. Voleu saber per què? Doncs no us perdeu la llegenda de les aranyes de Nadal.

La llegenda de les aranyes de Nadal

Fa molts anys, en un petit poble del nord d’Alemanya els habitants es preparaven per a l’arribada de Nadal. Es per això que es passaven gairabé tot el dia netejant les seves cases, penjant llums als carrers i jardins i decorant l’arbre i les cases.

En una caseta on vivia una família, un grup d’aranyes havia aconseguit establir un lloc al darrere d’una estanteria. Les aranyes eren d’aquelles amb potes llargues i el cos prim, totalment indefenses. Després de passar-se molts dies teixint les seves teranyines, ben fermes per passar un hivern calentó, observaven a la família com decoraven l’arbre que tenien al centre de la sala d’estar. Allà els nens i la mare cantaven cançons mentre lligaven llaços a les branques de l’arbre. El pare s’encarregava d’acabar de netejar els últims racons per tenir la casa impecable.

Sense gairebé tenir temps de reacció, un cop d’escombra va passar ben a prop de les aranyes i van saltar ràpidament al sostre abans no les envestís aquell objecte que s’encarregava de destrossar la feina de dies i dies de teixir. Quina ràbia! Ara les aranyes tornaven a estar sense un lloc on poder descansar confortables.

Cap al tard, després de sopar, la família se’n va anar a dormir. Tot era fosc i només restaven enceses les llums de l’arbre de Nadal. Les aranyes miraven encisades aquelles llums que pampalluguejaven i van pensar a refugiar-se a l’arbre.

En pujar a l’arbre i veure de prop aquell espectacle de llums i boles de colors van començar a saltar i córrer per totes les branques fruit de l’emoció. Així, van anar teixint moltes teranyines al voltant de l’arbre. De cop i volta el Pare Noel va baixar per la xemeneia i en sentir tot aquell xivarri va observar com les aranyes jugaven i s’ho passaven bé. Com que les va veure tan felices, però no volia que la família es despertés i trobés l’arbre ple de teranyines, va decidir dona’ls-hi aquella vida per sempre. Les va convertir en bonics adorns que penjaven de l’arbre en forma d’aranya i les teranyines en cintes de colors que envoltaven l’arbre.

Des de llavors molta gent penja al seu arbre ornaments en forma d’aranya recordant aquesta bonica història i guarneixen l’arbre amb cintes de colors.

Una adaptació de la llegenda Die Weihnachtsspinne per Berta Nicolau