Salta al contingut principal
Contes

Embarbussaments

A continuació hi trobaras un recull de més de 25 embarbussaments en Català! Si vols passar una bona estona, troba els jocs de paraules més coneguts.

Què són els Embarbussaments?

Els embarbussaments són un joc de paraules que juguen amb la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el locutor els intercanviï creant un efecte còmic. Per tant la premissa és recitar-los el més ràpid possible. D’aquesta manera es formen alguns sons extranys i barreja de paraules que fan més divertit el resultat.

Els jocs de paraules són un recurs de la nostra llengua per aprendre nous mots i significats de paraules que potser encara no coneixes.

Un nen recitant embarbussaments en català

Embarbussaments Curts en Català

Estás a punt per recitar tan de pressa com puguis aquests embarbussaments curts de tots els nivells? Potser alguns els coneixes i altres no. Posa’t a prova i impresiona als teus. Gaudeix amb aquest seguit de jocs de paraules.

Diu la guatlla: 
-Què fas, gat? 
-Què fas, guatlla? 
diu el gat
Duc pa sec al sac,
m’assec on sóc,
I el suco amb suc.
Un plat blanc,
pla, ple de pebre
negre està.
En Pere va per la carretera
amb un carro carregat de rocs,
que fa carric, carrac, carric, carrac.
Quan m’ajupia, codonys collia.
Quan m’aixecava, codonys agafava.
De genollons, collia, collia.
De genollons, collia, codonys.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Si una serra
serra un xiprer,
sis serres serren
sis xiprers.
Babau beu vi bo i viu bé.
En Pere té una pera.
El gros gos ros no vol l’os tot sol.
En Ferran, ferrer feia fum 
i foc ferran ferro fort
El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà?
El desenrojalor que el desenrajoli, 
bon desenrajolador serà.
El nét va net.
Què fer?: cafè.
Pepa tonta: tanta tinta tota t’unta.
Una polla xica pellerica 
cama curta picarrica 
mena tres polls pellerics 
cama curta picarrics.
Al Marroc
un marrec tira un roc
i cau al rec
i un ric li diu:
Roc no siguis ruc,
que jo no ric.
Fills i filles té el meu fill;
la meva filla, filles i fills té;
però els fills i filles de la meva filla
no són filles i fills del meu fill.
Plou poc però per lo poc que plou, plou prou.
Si qui deu deu diu que deu deu, 
diu el que deu i deu el que diu.
Vaig al bosc i busco vesc
i visc del vesc que busco al bosc.
Tres tristos tigres són tres tristos tigres.
Setze jutges d’un jutjat, 
mengen fetge d’un heretge, 
setze jutges d’un jutjat, 
mengen fetge d’un penjat 
que encara penja.
Pets, rots, mocs, llufes i gargalls,
cagarrines de les fines,
ensaïmades de cavall,
peus suats i nassos bruts.
Bon remei pels geperuts!
-Paula, para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.
-Que la pari en Pere,
que a mi no em va bé.
Una boteta, tota rodoneta,té vi, vi té, té tap,
tap té, té tap i tapó, tap i tapó té.
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer,
que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé.
D' un lloc a l' altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.
Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré.
Un bou pelós, tinyós, xaiós,
tot empudegat, ros ronyós,
rascós, esgarrifós, espantallops,
merdós i pollós.
Al calaix de sastre hi ha retalls,
retalls hi ha al calaix de sastre.
I entre els retall hi ha encenalls.
Ui! Quin desastre,
aquest calaix de sastre.
En quin tinter tens
tanta tinta, Anton?
-Tinc tanta tinta
en tots els tinters
que em sobra tinta
per entintar un tanc.Quan contis contes
compta quants contes contes,
perquè, si no portes el compte
de quants contes contes,
mai no sabràs quants contes
pots contar
i perdràs el compte.
Una gallina xica, tica, mica,camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta
i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, 
camacurts i ballarics.
Tinc una son, una gana i una set,
que ni dormo, ni menjo, ni bec.
Si dormia, menjava i bevia,
la son, la gana i la set em passarien;
però, com que no dormo, ni menjo, ni bec,
no em fuig ni la son, ni la gana, ni la set.
Qui un pam de capa
parda compra,
un pam de capa
parda paga.
Qui un pam de capa
parda ha comprat,
un pam de capa
parda ha pagat.
Una ovella banyuga, banyega,
sedega, badega,
llanuda, llanada,
peuforcada, xeixabarrada,
cua-segoviada;
mena un anyell banyuc, banyec,
sedec, badec,
llanut, llanat,
peuforcat, xeixabarrat,
cua-segoviat.
Una cabra sedega, bedega
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
va tenir un cabrit sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.
Si la cabra no hagués estat
sedega, bedega,
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
el seu cabrit no hauria estat
sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.
Quan dic dic,
no dic dic,
que dic dec,
si dic dec i dic dic,
dic que no és pas dec el que dic,
sinó dic, com ho dic.
M’han dit que tu has dit un dit
que jo no he dit.
El dit que tu has dit, jo no l’he dit,
perquè si jo hagués dit el dit
que tu has dit,
fóra ben dit per haver-lo dit jo.
El qui sap,
no és el qui tot ho sap,
sinó el qui sap,
on és el que no sap.

Jocs de paraules curts infantils

Els jocs de paraules són una eina molt interessant per a descobrir nous mots de la llengua catalana. Amb aquest seguit d’embarbussaments curts infantils, els més petits podran descobrir nous significats d’algunes paraules i sens dubte aprendran jugant. Pel que fa al nivell, depèn de la capacitat de cadascú, de manera que es pot recitar de pressa o lent, l’important és passar-ho bé.

Quina fila que fa el mico
quan s'enfila trico-trico
-Papa, posa pa per a en Pepet.
En cap cap 
cap el que cap 
en aquest cap
Un rus que és ros 
estava al rus 
sense fer res
En Pinxo va dir a en Panxo:
-Vols que et punxi amb un punxó? 
I en Panxo va dir a en Pinxo, 
punxa'm però a la panxa no!
El que et dec, Didac, dic que és poc, 
i com et dic, no sòc ric, 
si no t'ho pago d'un cop, 
t'ho pagaré a poc a poc.
Tinc tanta set 
que a les cinc tinc son
Per la carretera de Roses, 
passa un carro carregat de rocs, 
fent catacric-catacroc.
En Piu que manobra fou, 
fent un pou va perdre un peu, 
el seu amic Pau digué, 
Pol en Piu té un peu al pou.
En quin tinter té tinta en Ton?
En Pere Peret pintor, 
pemiat per Portugal, 
pinta pots i potingues 
per posar pebre picant.
-Què fas aquí, Pepa?
-Pelo faves, Pau.
-Faves peles, Pepa?
-Pau, faves pelo.
Per la carretera de la Font Roja, 
baixa un burro carregat de terra roja
De dins una caixa va sortir una bruixa que anava coixa per mor de sa cuixa

I ara que ja els has vist tots… Quins et semblen més difícils? En saps algun més que hauria d’aparèixer en aquest llistat? Has dit alguna bajanada divertida recitant-los? Deixa un comentari i explica’ns la teva experiència.

Vols seguir jugant mentre apréns?

Descobreix la secció de contes infantils i contes populars o segueix navegant per contes en català. Disposem d’un gran ventall de recursos educatius i linguistics especialment pensats per mantenir viu el català entre nens i adults. Si vols colaborar amb nosaltres visita l’apartat “Contacte”

Endevinalles en Català
Les 25 Dites Catalanes més populars
23 Jocs de Taula educatius per jugar aprenent
Tots els contes en català

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *