Salta al contingut principal

La pila de papers

Vet aquí que una vegada hi havia un nen que vivia en un poblet amb els seus pares i els seus avis.

Era un noi molt bufó i molt simpàtic, però tenia un problema i era que guardava molts papers, papers de tota mena: documents de l’escola, exàmens, apunts, diaris, revistes, papers d’embolicar… Li encantava fer piles i piles de papers a la seva habitació.

A vegades, quan la seva mare entrava a l’habitació li deia:
– Jaumet, hauries de llençar tots aquests papers; la teva habitació està feta un desastre i gairebé no hi queda espai.

Però en Jaumet no li feia mai cas i ell seguia i seguia acumulant papers a l’habitació. Tenia tants i tants papers que, quan volia buscar alguna cosa que li semblava interessant, no la trobava. Però ni així feia neteja, només acumulava.

Els avis d’en Jaumet es van anar fent grans i, un bon dia, abans de morir, la seva àvia li va fer un regal: una carta molt especial, dedicada només a en Jaumet i que permetria que la seva àvia quedés per sempre en el record encara que el deixés. En Jaumet es va emocionar molt, va fer una forta abraçada a la seva àvia i va guardar la carta a la seva habitació, bé, a la seva pila de papers de l’habitació.

Els avis van morir i en Jaumet es va anar fent gran. De tant en tant, llegia aquella carta fins que un dia la va perdre, entre tota aquella pila de papers. Com que ja havien passat alguns anys, la pila de papers era altíssima i era impossible trobar-hi res

Un bon dia, en Jaumet estava jugant amb alguns amics seus a casa i un d’ells va proposar anar a jugar a l’habitació. Gairebé no hi cabien, però com no volien que els pares els veiessin allà, hi estaven ben amagats. Un dels nois va treure un encenedor que havia pres als seus pares i el va ensenyar a tots els seus amics. Com que sempre els deien que l’encenedor només el poden fer servir els grans, es van quedar tots ben enlluernats veient com encenia la flama.

Però, com moltes vegades quan no fem cas als pares, les coses es poden girar. En Jaumet i els seus amics estaven embadalits mirant com s’encenia i s’apagava la flama de l’encenedor fins que, de sobte, una petita ràfega de vent inesperada va provocar que la flama anés a parar a la pila de papers d’en Jaumet i es van encendre ràpidament.

Els nens van sortir corrent de l’habitació. Tot i que els bombers van venir molt ràpidament, ja era tard: tota la pila de papers d’en Jaumet s’havia convertit en cendra, fins i tot la carta de la seva àvia, que mai més podrà recuperar.

Metàfora:
Guardar i guardar coses només ens crea problemes. Hem d’intentar fer un exercici de selecció per saber què és allò que realment val la pena guardar. Per exemple, en Jaumet podria haver guardat només la carta de la seva àvia, ja que tenia un valor sentimental molt alt, però no va donar-li prou valor perquè també guardava moltes altres coses al mateix lloc.

Autor original: Blanca Bertran Solé
Correccions: Rosa Maria Boeck

_____

També podeu escoltar el video que van publicar al podcast “L’hora del conte”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *