Salta al contingut principal

Louisiana o els Camps de Cotó

Louisiana o els camps de coto

Conte “Louisiana o els Camps de Cotó” per els Amics de les Arts

Aquest conte…
parla de la família i de les relacions que s’hi estableixen.
Viatja a través de la nostàlgia i la malenconia, sentiments que poden aparèixer quan ens separem de la gent que estimem.
Reivindica que tots ens podem equivocar, però que el més important és intentar esmenar-ho.
Pretén mostrar la riquesa que suposa la pluralitat i la diversitat de cultures que hi ha el món.


En roger sempre ha fet al seu aire. Ja de petit feia i desfeia. Sol o en companyia, anava d’una banda a l’altra. Fins que un dia, quan va ser prou gran, va decidir marxar lluny de casa i fer vida en mil ciutats.

Va viatjar per tot el món, per països molt diferents, i va haver d’adaptar-se a la manera de fer dels llocs que visitava. Iurtes, iglús, tipis… va dormir en llocs on probablement no hauria dormit mai si no hagués marxat de casa.

Va tastar menjars molt diferents dels que estava acostumat. Menjars de tota mena que probablement no s’hauria imaginat mai si no hagués decidit conèixer altres cultures.

Viatjant pel món va conèixer gent ben diversa. Alguns vestien amb molta roba, d’altres amb poca. També parlaven idiomes diferents i va aprendre a dir “hola” en moltes llengües.

Però un dia, de passada, va fer nit en un poble i, sense preveure-ho, s’hi va acabar quedant. És un poble petit a Louisiana, una zona molt gran d’Estats Units que està plena de camps de cotó, blancs i immensos.

I és des d’aquí, des d’aquest poble, des d’on escriu una carta a la seva família per dir-los que està content, que tot va bé, que hi té una casa molt gran, lluny de tot, i un cotxe 4×4.

Estimats pares,
Ja sé que us sembla estrany que després de tant temps us enviï aquesta carta. He viatjat per molts llocs, he tastat menjar increïble, he après moltes llengües, he conegut gent de cultures diferents… Ara estic bé, visc a Louisiana als Estats Units, amb la meva dona i una filla, la Rose, de tres anys. Tinc una casa lluny de tot i un cotxe 4×4.

A la carta els descriu com és el poble, els explica que només hi ha una botiga on hi venen de tot i és plena de coses. Els comenta que sempre que hi va a omplir el rebost el despatxa un avi que li fa pensar en algú de la família i això el fa estar content i trist alhora.

També els diu que té una filla de tres anys, que es diu Rose, i que té els ulls del pare. Que en roger sempre li parla en català i que fa molta gràcia, perquè de vegades s’embolica amb les paraules, i quan van a dormir, per exemple, hi ha dies que confon “bona nit” i “pantalons”.

Estimat fill,
Hem rebut la teva carta amb molta il·lusió. Teníem ganes de rebre notícies teves i sabes com estaves.
Estem feliços de saber que tot va bé i encertadíssims de poder conèixer la Rose. Quina alegria i que divertida sembla!
Si us va bé, vindrem a visitar-vos uns dies.
Ja ens hem apuntat a classes d’angles per poder entendre’ns amb ella i amb la teva dona- T’enviem una foto nostra perquè els la puguis ensenyar i així ens puguis veure.

La teva família.

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *