Poemes de Nadal

El sol brilla,
el cel és blau,
tot és alegria,
el dia de nadal.

Doneu-me amanida,
doneu-me torrons,
fem xerinola
i canem cançons.

Tinc quatre anys i sóc bufó
i de coses en sé un piló,
sé cantar, jugar i saltar
però… que bonic és estimar!
Estimo els peixos,
estimo les flors
i els nens de tots colors.
Nadal ja ha arribat,
quina il·lusió i per a tots vosaltres
aquest petó
Bon Nadal

L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa saluda al carter.
-Que tingui un bon dia,
avui es Nadal.
No té una carteta?
No té una postal?
– Li porto una carta
del seu fill Pasqual
que des de Suïssa
li diu: Bon Nadal!

Reis de l’Orient

Estimats Reis de l’Orient
Us demano que al camí
hi poseu uns quants miratges,
us demano que al balcó
em deixeu un bosc de pins,
us demano que de nit
encengueu tres llunes noves,
us demano que de dia
fiqueu somnis al coixí,
i us demano que a la vida
ningú hagi de patir.
I ara acabaré
dient-vos,
estimats reis de l’orient,
que si us demano impossibles
és que veig que amb l’esperança
de voler un món millor
hem d’empènyer els nostres somnis
a un futur encisador.
Us agraeixo l’atenció
i fins l’any que ve.

Isabel Barriel

Bones Festes

Tinc dos anys i, sóc bufona
i de coses en sé un piló.
Sé cantar, jugar i saltar
però…que bónic és estimar!
Sóc la reieta de la casa,
i de les vostres il·lusions,
que el Nadal us felicita
amb un piló de petons!

Nit de Nadal

– Pastoret d’ovelles blanques
no tens por, tot sol, al prat?.
– No estic pas sol!, mira els àngels
voleiant al meu costat!
– Jo sols veig una nit fosca.
Fosca? No la saps mirar!
És tota plena d’estrelles
en un cel brillant i clar!
-Pastorets, potser somnies…
-Potser tu, ets l’adormit,
si no veus les meravelles
que ens volten aquesta nit.
-No em vinguis amb fantasies!,
estic ben serè i despert.
-Pobre! Si no veus cap àngel,
deus tenir el cor molt desert!.

Joana Raspall

Festes de Nadal

El dia de Nadal
tots a casa tal com cal.
Picarem fort el tió
perquè cagui molt torró.
Sant Esteve és l’endemà
el capó ens hem d’acabar.
Tots contents com bordegassos
a veure l’home dels nassos.
Sense poder-ho evitar
aquest any ja se’ns en va.
L’any nou ha arribat
i tots junts l’hem celebrat.
Per fi la festa esperada
que alegra tota la mainada.

El Tió

Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
Ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda del fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agraden amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.
I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Joana Raspall

El Pessebre

Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d’argila i paper
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec
una altra que fila
i un vell que té fred.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.

Ramon Muntanyola

Nadala

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Miquel Martí i Pol